Durant gairebé tres dècades va ser el referent de l'excursionisme no només a Xàtiva, sinó a gran part del País Valencià. El Grup Excursionista Avant va marcar tota una època on el culte a l'aire lliure arribava més enllà de les simples acampades, i servia, a més, per a fer «país», marcar signes de revolució democràtica i descobrir nous paratges que aprofitaren de reivindicació de la naturalesa, el medi ambient, i el respecte cap als altres. L'excursionisme en temps del franquisme era sinònim de nous conceptes d'entendre la societat, com els que va marcar el Grup.
El grup va ser fundat al novembre de 1955 després que un bon grup d'amics estigueren ja cansats de trescar les terres valencianes descobrint noves sendes i noves formes d'entendre la naturalesa. El primer soci va ser Francesc Castelló, un dels pares de l'excursionisme no només a Xàtiva sinó en tot el territori valencià, incansable muntanyenc, i coneixedor de molts paratges, i que va morir al 1981 a l'edat de 81 anys.
Paco Castelló va ser l'impulsor del grup abrigallat per un bon nombre d'afeccionats a l'aire lliure entre els quals es trobaven personatges tan coneguts com el pintor Juan Francès, Rafael García Ramón o Paco Gironés. També formava part, encara que de forma més esporàdica, el cronista oficial de Xàtiva Carlos Sarthou.
Castelló va ser l'alma mater en la creació del Grup Avant. No en và, estava federat des de molt abans de 1936 quan es va declarar la guerra civil, en la Colla El Sol de València. Amb ells havia descobert la grandesa i la bellesa del Benicadell o el Penyagolosa, i ja havia caminat pels Pics d'Europa, Pirineus, el Montblanc o les terres de Mallorca.
Molt aviat, va començar a créixer i va arribar a tenir 170 socis, creant una secció de dones i d'infantils. Aquestes seccions eren una circumstància lògica durant la dictadura. La dona amb el carnet de sòcia nombre un va ser Concepción Arnau Martí, i el primer infantil Ricardo Arnau. Com mancaven de local social, les reunions les portaven a terme en el desaparegut Bar Els Arcs
Es pot dir que van recórrer pràcticament tots els paratges d'interès valencians en constants excursions, al mateix temps que les acampades setmanals o l'espeleologia eren una constant en l'activitat del grup, ja que no existia la prohibició d'acampar en gairebé cap paratge.
Aquest descobriment i recorregut pels diferents paratges servia, a més, per a crear una espècie de cultura de l'aire lliure, on el respecte democràtic era la primera base de la convivència, amb la finalitat de crear nous conceptes que portaren a aconseguir una societat molt més lliure. S'advocava, clarament, per un canvi a les infraestructures de l'estat dictatorial, i s'advocava amb el suport de gairebé 200 persones que pertanyien al grup de Xàtiva.
Però el grup creixia quan s'organitzaven acampades i marxes obertes a grups d'altres localitats. Els periòdics de l'època s’adonaven de les activitats, i així ens relaten que el Grup Avant va organitzar la VIII Acampada d'Hivern en la Casa de Gilet de Barxeta, «a la qual van assistir excursionistes de València, Alcoi, Alzira i Gandia, a més dels de Xàtiva i els scouts xativins. En la fogata realitzada el dissabte a la nit van haver interessant intervencions, compaginant-se la divulgació cultural, amb el bon humor. Al matí següent es van realitzar diverses excursions, visitant-se els avencs Vermell i de la Mongeta, així com les pedreres del famós marbre de Buxcarró».
El primer president va ser el pintor Juan Francès, autèntic amant de la naturalesa i l'aire lliure i que en l'actualitat segueix practicant el senderisme, ocupant la vicepresidència Rafael García Ramón, més conegut com Ragara, que va passar a ocupar la presidència posteriorment.
Una de les activitats més importants que va organitzar el Grup Avant, va ser l'organització de la III Marxa Regional per Muntanya el 8 d'octubre de 1961, després que les dues anteriors foren organitzades pel centre Excursionista de València i el de Cocentaina, respectivament. La Marxa Regional estava considerada com el «Dia gran de l'excursionisme valencià, que marca el veritable sentir del muntanyenc». La marxa discorria per Xàtiva-Casa Sanchis-Serra Grossa-Port de Bellús-Cova Negra-Alboi-Bixquert-Xàtiva, i tenia tot un seguit de controls, molts d'ells secrets, per a garantir el bon funcionament i correcció de la mateixa.
En la mateixa van participar 300 excursionistes de Xàtiva, Algemesí, Alacant, Alzira, Alcoi, Bocairent, Cocentaina, Castelló, Elx, Elda, Gandia, Petrer, Murcia, Ontinyent i València, batent-se tots els rècords anteriors de participació, i on es van donar cita excursionistes que superaven els 70 anys.
Cinc anys més tard d'aquesta històrica marxa, el Grup organitzava el III Campament provincial de muntanya que va tenir lloc en el paratge de l´Ambastida al terme del Genovés i que va servir per a recórrer els paratges d’Alboi, Cova Negra, Bellús, la penya Aventador, el Puig, la Fonteta Norasco, etc.
El Grup Avant va ser distingit en diferents ocasions per la seva labor en pro del muntanyisme i l'excursionisme, que sempre va ser la seva raó de ser per a aconseguir una societat més justa i solidària.
En aquella època un muntanyenc del Grup anomenat Enrique Baldar escrivia en una quarteta, ara groguenca pel pas dels anys, la següent reflexió:
«Un dia que, assegut a un tranquil cim amb bell cel, veia jo una tempesta que s'agitava amb furor en la base de la muntanya, no vaig poder resistir la crida que semblava dirigir-me amb furor des del món dels humans. Vaig baixar per a penetrar en la massa negra dels vapors giratoris; em vaig ficar enmig dels llamps, sota la successió dels llampecs, entre els remolins de la pluja i de calamarsa. Baixant per la sendera convertida en rierol, saltava de pedra en pedra, exaltat pel furor dels elements, per l'espetec del tro, pel córrer de les aigües, pel rugir dels arbres sacsejats, corria amb alegria frenètica.
Quan vaig trobar la calma i vaig trobar foc, pa, vestit secs, totes les dolçors de l'hospitalitat muntanyesa, gairebé trobava a faltar la poderosa voluptuositat que acabava de disfressar allà fora.
Em semblava com si dalt, entre la pluja i el vent, havia jo format part de la borrasca, reunint durant algunes hores la meva conscient individualitat als cecs elements. Així som els muntanyencs».
.JPG)
